PATOLOGIA ADQUIRIDA D'OÏDA MITJANA
Otitis d'oïda mitjana
A l'igual que les otitis externes, en funció de l'agent patògen que les ocasiona i la simptomatologia que la fan evident, es troben diversos tipus d'otitis les quals es troben localitzades a l'oïda mitjana.
Dins la classificació de les otitis mitjanes troben:
|
Otitis mitjana aguda (OMA): aquesta otitis es presenta en forma d'inflamació infecciosa que afecta a la caixa timpànica. Sol anar acompanyada de refredat, tot i que també pot aparèixer de forma aïllada. Acostuma a donar problemes en les vies respiratòries altes, en forma d'acumulació de moc a la vegada que arriba a obstruir la trompa d'Eustaqui. Es presenta com a fort dolor i pèrdua auditiva important, ja que la inflamació i la infecció afecta a la caixa timpànica. En l'exploració, a través de la realització de l'otoscòpia, observarem un abombament de la membrana timpànica. |
|
Aquest tipus d'otitis és caraterística en nens, ja que com s'ha dit, va acompanyada de refredat, febre, irritabilitat i mal d'orella. Alguns processos són més agressius que d'altres, arribant a produïr-se la perforació del timpà, en aquest cas, observarem supuració i a vegades, restes hemàtiques i pèrdua d'audició temporal.
Per a tractar la lesió s'administra antibiòtic via oral, es recomana l'ús de mucolítics, antiinflamatòris i antihistamínics. No ha d'entrar aigua a les orelles i aquesta ha d'estar sense tapar per que ventili.
Per a tractar la lesió s'administra antibiòtic via oral, es recomana l'ús de mucolítics, antiinflamatòris i antihistamínics. No ha d'entrar aigua a les orelles i aquesta ha d'estar sense tapar per que ventili.
|
Otitis mitjana crònica (OMC): En aquesta modalitat la diferència és la durada de l'inflamació, no desapareixen els símptomes i pot produïr-se la secreció constant de prurit. Dins de les otitis mitjanes cròniques es diferencien dos modalitats, la simple i la colesteatomatosa. |
|
Otitis mitjana crònica simple (OMCS): s'associa a l'aparició repetida d'otitis mitjana, tot i que també pot donar-se amb orelles sense antecedents.
Aquesta forma d'otitis no suposa una enfermetat, però si indica l'existència de possibles alteracions de l'orella. Pot patir-se de OMCS i no mostrar cap simptomatologia, o anar apareixent gradualment. Les causes més freqüents poden ser:
- L'entrada d'aigua a les orelles.
- Els quadres de refredats de vies altes.
- Les aguditzacions dels símptomes es presenten amb dolor, supuració i increment de pèrdua auditiva.
Els tractaments varien en funció de la complexitat de la lesió, generalment s'administren antibiòtics, antiinflamatoris orals i tòpics, i se solen acompanyar d'antihistamínics i mucolítics.
|
Otitis mitjana crònica colesteatomatosa (OMCC): És una variació de l'otitis mitjana crònica, la qual, es deu a l'acumulació de material queràtic (material infecciós). Aquest provoca l'aparició d'un focus d'infecció el qual derivarà en una lesió progressivament erosiva de les estructures de l'orella mitjana i la mastoides, en alguns casos la infecció arriba a perforar el timpà i el material queràtic (infecciós) pot arribar fins al conducte auditiu intern.
Generalment es presenta amb supuració pudent repetitiva, que poden arribar a durar anys, tot i això, no s'acompanya de dolor intens i la pèrdua auditiva que genera dependrà de la gravetat de la lesió. |
|
El tractament de la lesió consisteix en netejar la zona, si la neteja no és suficient, en algunes ocasions es portarà a terme una intervenció quirúrgica.
|
Otitis mitjana serosa (OMS): es presenta en forma de pèrdua d'audició tot i que sense dolor. Aquesta es deu a l'acumulació del moc i les alteracions en la regulació de la pressió de l'orella mitjana. La trompa d'Eustaqui es veu obstruida, inflamada o presionada i el líquid que ha penetrat s'acumula en l'orella i dona lloc a la propagació de bacteris. A l'igual que les anteriors, és més freqüent en infants, ja que la seva trompa d'Eustaqui presenta una morfologia propensa al taponament i/o obstrucció. Els símptomes són poc apreciables, en alguns casos el pacient presenta una lleu sensació d'audició disipada i saturació en les orelles. Una manera de diagnosticar l' otitis mitjana serosa és a través d'una impedanciometria, des de la que avaluar el moviment de la membrana timpànica. Una timpanometria, per observar si existeix o no líquid darrera del timpà. Realitzar una otoscòpia, per veure si apareixen bombolles d'aire, característiques dels estats inicials d'otitis mitjana serosa, etc. |
|
Per norma general el líquid desapareix sol, durant aquest temps s'ha d'observar i controlar la infecció per a que no empitjori. Si no remet la quantitat de líquid i existeix hipoacúsia entorn als 20 dB, es tractarà generalment amb mucolítics i antihistamínics orals, i inclús es podria col·locar, donat el cas, tubs de drenatge per facilitar el drenatge del líquid acumulat.
|
Otoesclerosi Es tracta d'una malaltia de component genètic, la qual afecta principalment a la finestra oval, provocant una alteració de la mateixa i impedint que l'estrep s'enfonsi en aquesta. Durant l'exploració, en la majoria dels casos, la membrana timpànica no presenta alteracions, però en ocasions pot apreciar-se una taca vermellosa, a la que es denomina taca de Schwarte. Aquesta malaltia es tradueix en la presència de pèrdua auditiva, que pot anar empitjorant amb el pas del temps i originar una hipoacúsia de tipus conductiu. La simptomatologia més característica és:
|
|
